Cristina Daura

Cristina Daura, 1988 Barcelona. Després d’estudiar il·lustració a La Massana, complementa els seus estudis a la Maryland Institute College of Art (Baltimore), passa diversos anys ploriquejant, donant-se cops de cap contra la paret, treballant netejant culs de nens, acceptant encàrrecs horribles, odiant el món, intentant fer un còmic que mai va sortir, i caient en una espiral absurda de tristesa. Un dia ho mana tot a la merda i només es preocupa de concentrar en el que en el fons li feia il·lusió: dibuixar còmics i il·lustrar al seu estil. Sorprenentment les coses li van bé i pot pagar-se el lloguer.

Actualment treballa per a premsa de tot el món, grups de música, llibres i algunes coses més. Prefereix treballar per a clients que li agraden, amb els quals combrega i amb els que s’entén, entre ells: The New York Times, The New Yorker, Die Zenit, Süddeutsche Magazine, El País, Penguin Books, Blackie Books, Nike, Moog, Razzmatazz, Gutter Fest, Ajuntament de Madrid, etc.

Les seves il·lustracions han estat considerades per jugar entre una estètica “infantil” però amb la perversitat d’algú que no acaba d’estar bé del cap. El còmic i l’art fauvista podrien ser les seves majors influències. Això i molta televisió. Considera estar feliç però de tant en tant es torna a tirar a l’espiral d’auto flagel·lació.